Aci vos penge un comentari q he llegit a un blog sobre les TIC. Legiu-lo i reflexioneu!!! ( jordi vivancos martí)
L'expressió "les TIC són una eina més" o "les TIC són sols una eina" és força freqüent en els debats i documents educatius.Si busquem al diccionari la definició del terme "
Eina" trobarem: Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar.
És a dir el camp semàntic d'eina, està estretament associat al treball manual.Quin imaginari hi ha al darrera de la metàfora: les TIC són una eina?Ho podríem resumir com: "Fer el mateix que ja fèiem, però amb menys esforç". Les eines manuals serveixen justament per a això.
Penseu en les màquines elèctriques de foradar: permeten fer forats, sense pràcticament esforç físic, i amb molta més precisió que els estris manuals de foradar .Fem servir l'expressió "eina" per referir-nos a un telèfon, un televisor, un joc o un piano? Si les funcions d'aquests aparells, mitjans i instruments les pot fer un ordinador, perquè diem que aquest és sols una eina?Penso que aquesta concepció utilitarista de les TIC, en limita el seu potencial educatiu. No ens ajuda a plantejar-nos fer coses diferents, fins ara impossibles als Centres Educatius, o a deixar de fer activitats que potser han perdut el seu sentit.
En aquest punt recordo una frase del matemàtic rus Ignatiev, escrita en un llibret meravellós sobre matemàtica recreativa "
En el reino del ingenio". En el prefaci a la segona edició d'aquesta obra, l'autor deia:"No s'entossudeixin a ensenyar a nens o joves l'estudi de diferents taules de sumar, restar, multiplicar; en la memorització mecànica de diferents "regles" i fórmules, sinó que, abans que res, acostumin a fer-los pensar amb plaer i consciència. Les altres coses s'afegiran amb el temps. No molestin ningú amb càlculs i exercicis mecànics llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris en la vida, els farà per si sol. A més ara per a això hi ha diferents màquines calculadores, i altres dispositius." (això ho escrivia aquest visionari a la Rússia de 1911. La traducció i les negretes són meves.).
Quasi bé cent anys després, encara hi ha veus que manifesten el temor a l'ús de la calculadora i les TIC, perquè impedeixen l'aprenentatge de les "Taules". Hem transmutat determinats aprenentatges instrumentals en consubstancials.
Seymour Papert va definir, a principis dels anys vuitanta, les TIC com "amplificadors cognitius". Sota aquesta perspectiva les TIC es poden associar més a un telescopi, com el que va permetre a Galileu replantejar la visió medieval de l'Univers, que a un martell. Aquesta visió de pròtesi cognitiva de les TIC, engloba les funcions d'instrument de treball intel·lectual i de mitjà d'expressió, i sobretot obre tot un ventall de noves potencialitats:
Les TIC a l'Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,...
- Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i videoconferències...)
- Ofereixen un ampli camp d'experimentació sensorial i d'aprenentatge de noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples.Les TIC obren també noves dimensions en l'àmbit del lleure: les joguines electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells educativament valuosos.
Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d'innovació i de Renovació Pedagògica.