JO VULL SER COM...!!!

Els objectius del projecte són:
- Compartir un programa d'entreteniment amb els companys de la classe.
- Descobrir els valors i els contravalors que transmeten les sèries analitzades.
- Reflexionar sobre els conflictes que vivim i la manera de resoldre'ls.
- Estimular la forma assertiva de resoldre els conflictes.
- Saber estructurar una "micro" història en imatges fixes.

Els materials que utilitzen al proyecte són...
- Monitor de televisió
- Magnetoscopi
- Cintes gravades amb capítols de sèries d'animació
- Acetats
- Retoladors per acetats
- Retroprojector
- Estris per dibuixar i pintar
- Càmera de fotos Mavica

Pel que fa a les activitats, es poden diferenciar diferents tipus.

A les dos primeres, el suport és la televisió, i les activitats que fan després són majoritàriament orals. Tots intervenen a l'aula i fan referència allò que han vist al vídeo. és una activitat perfecta per a treballar l'esxpressió oral, a més que el mestre coneix els gustos de sèries televisives dels nens.

Les activitats que li segueixen són més de dibuix, però continuen treballant en grup. Ací a més de treballar l'imaginació també podem aprofitar el treball en grup i els valors dels nens, quins problemes ténen i com els solucionarien.

Quan llegia l'activitat dels conflictes m'agradaria veure les solucions dels xiquets, perquè allò que solen fer els nens més forts és pegar. Però pot ser a ells, que s'han trobat recentment en eixos conflictes se'ls ocòrrega un altra solució de ben diferent. Doncs tot no es soluciona amb violència.

Amés també m'ha vingut al cap... en la quantitat de nens inmigrants que hi ha avui dia en les aules, els nens hauràn dibuixat que sempre els que ténen problemes o els causen són els inmigrants o ell mateixos?

EL BLOG D'UNA XIQUETA XINESA DE DOS ANYS

Acabe de descobrir una cosa..... IMPRESSIONANT!!!!
He acabat de escriure sobre una experiència a l'aula d'infantil, i volia posar una fotografia, doncs bé, he entrat a imatges de google i entre totes aquelles imatges que m'han eixit, he selecccionat una on ha havia una nena xinesa en una aula.
He entrat per a copiar la imatge i.... SORPRENENT!!!
Era un blog....
Aquest blog és molt curiós, està escrit en primera persona, però allò curiós es que és impossible que l'haja escrit la protagonista, dons sols té 2 anys.
El blog parla de la seua vida desde que va ser adoptada per una família de Sabadell. Jo m'he llegit TOTES les entrades del blog (sense exagerar,eh!!!)
A mesura que vas llegint et va agradant més. El blog comença donant l'explicació de perqué els pares adoptius escolliren Xina per a fer l'adopció.
Com no, l'adopció és d'una xiqueta, doncs ja sabeu la cultura dels xinesos.... Sols els deixen tenir un fill, i com el varó és el gènere favorit o no sé quines històries, si el primogènit es una nena, la donen en adopció....
Bé, doncs a la nena li diuen Júlia Zhi Tian.
Ací us adjunte l'adreça per a que disfruteu igual o més que he disfrutat jo vegent aquest blog.
www.jazztelia.com/julia

ANEM A L'ESCOLA

Els objectius de l'activitat són:
• Identificar i distingir els nombres naturals.
• Iniciar l’adquisició dels primers hàbits d’ordre, neteja, puntualitat.
• Diferenciar el pas del temps tenint com a referència les pròpies experiències: abans d’anar a l’escola,
abans de dinar, després de berenar.
• Memoritzar i reproduir cançons.
• Iniciar el reconeixement del pas del temps en activitats no quotidianes.
• Reproduir en el joc simbòlic situacions viscudes anteriorment a casa o a l’escola, desenvolupanthi
un rol determinat.
• Participar i col·laborar amb els altres nens i nenes en les activitats i els espais de joc.
• Col·laborar en el manteniment de l’ordre i la neteja dels espais, els materials i els estris col·lectius.

Per a realitzar les activitats utilitzen com a suport fonamental la pel.licula de "ANEM A L'ESCOLA".

Els continguts del currículum que és poden treballar en són molts:

• Evocació de situacions viscudes anteriorment tant a casa com a l’escola.
• Imitació, joc i representació amb el gest i la paraula de situacions viscudes a casa, a l’escola i al
carrer.
• Evocació oral de les experiències relacionades amb els hàbits d’higiene personal (rentar-se al matí
en llevar-se, abans de menjar).
• Nocions relacionades amb l’orientació temporal: ara, abans de, després de.
• Col·laboració en l’acció dels altres en les activitats organitzades.
• Creació d’una base per a l’adquisició de nocions elementals: de quantitat (un, dos, molts).
• Interpretació de cançons com a mitjà d’expressió i comunicació.

El millor de la pel.licula és que al estar seqüénciada en 4 històries no és necessari veure-la tota en el mateix dia, i cada dia segons la història que hègen vist, poden treballar uns continguts o uns altres. El problema que li trobe és que a la pel.licula sols apareixen els números del 0 al 3, i a les activitats es treballen més números, com per ejemple quan s'observen les matrícules dels cotxes del carrer.... no sols anem a trobar eixos 4 números, sino 6 números més (4, 5, 6, 7, 8,i 9)

A les activitats es treballen molts els números, quan en realitat als continguts es proposen més idees, com la neteja de la classe o les experiències del primer dia de classe.

Jo mai li havera pogut traure tant de profit a aquesta pel.licula com li han tret ací. ÉS AL.LUCINANT I FANTÀSTIC!!!!

FEM FOTOS

Els objectius de l'activitat són:

- Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar.

- Aprendre a associar imatges parcialitzades amb el seu conjunt corresponent.

- Observar i descriure els elements que apareixen en una imatge fixa.

- Produir missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto, transparència, enregistrament en un casset, enregistrament en vídeo, etc.).

- Aprendre a posar un títol i el nom de l'autor/a a cada producció.

- Usar el disparador de la camera de foto.

El material principal que fa servir és la càmera fotogràfica.

Hi poguem destacar tres grans blocs d'activitats. El primer bloc seria la presentació de la càmera, com funciona, per a qué serveix,etc. El segon gran bloc serien activitats per a practicar al´`o que han aprés (fer fotografies lliures). Ilúltim gran bloc seria el treball a partir de les imatges obtingudes.

Aquelles activitats que més m'han agradat són:

- Aquella en la qual els alumnes havien de fotografiar fora del aula allò que vuiguren, ja que són lliures i veus la imaginació de cada nen o que tots retraten allò que té un valor sentimental per a ells o que és significatiu en les seues vides.

- Aquella de fixar-nos si a la imatge li faltava alguna "coseta". Posaven la foto al mig d'un foli en blanc i allò que faltava o dibuixaven els nens. Però i hauríen fotografíes on seria complicat dibuixar allò que falta per a un nivell d'infantil.

Aquesta activitat m'agradat molt perquè treballen una eina que van a utilitzar moltíssim. És un material(la càmera fotogràfica) que podem utilitzar tots els dies i constanment. I lo millor de tot es que la càmera guarda imatges que sempre ens fan recordar allí on hem estat o allò que hem vist.

Jo tinc moltes fotos de quan era petita perquè a la meua mare li agrada molt fer fotos i ademés després guardes el record. I de vegades em diu: tu tenrecordes quan anarem....??

I jo la veritat, li responc, menrecorde perquè ho veig constanment a les fotografies o sino no m'enrecordaria per a res.

Desde que tinc càmera digital encara m'agrada més fer fotos, i a més, està el msn, que penges les fotos al espai o te la poses al recudret de la foto. Doncs tinc moltes fotos de quan vaig en les amigues de festa, de pascua, quan ixc els dijous en les de la classe,etc. I moltes vegades la meua mare em fa la broma i em diu:

- Quan tingues fills no s'aborriran no, es poden passar el dia vegent fotos. I tú ja tens faena diguent-los qui es cadascú!!!!

Competències de les tecnologies audiovisuals

Val, dons de les competències bàsiques del primer cicle del ESO:
- Sé escanejar imatges, perquè tinc escàner a casa i seguint les instruccions i palpant botons vaig aprendre.
- De la càmera fotogràfica digital sé molt poques funcions. Només engegar-la i apagar-la, fer fotografies, borrar les fotografies desde la càmera, vore les fotografies en la càmera, el zoom (apropar i allunyar) fer vídeos, i una funció que ha sigut l'última que he aprés i per necessitat, és aquella del automàtic.
La necessitat va surgir perquè sempre que les meues amigues i jo ens voliem fer una foto i no trobavem a ningú prop per a que ens la fera, ens l'havíem de fer nosaltres mateixa, i clar, damunt que estas`posant pa la foto, estàs aguantant la càmera.... donc quan premies el botó per a fer la fotografia la càmera es movia i la foto eixia torta. Aleshores vaig començar a tocar botons fins que vaig descobrir el del automàtic. D'aquesta forma com no hem de prémer ningún botó, sols subjectar la càmera, les fotografies ixen més rectes i molt millor.
Que les fotos m'eixiren tortes m'ha obligat també a retocarles un poc en el programa Microsoft Photo editor. En aquest programa les retoque per a que es quede la imatge centrada, o la pase a l'escala de grisos o li canvie el tamany.
-Pel que fa a la càmera de video també la maneje un poc, perquè també tinc a casa. Pero sols sé enxegar-la i apagar-la, grabar vídeo i el zoom. Açò m'ho han ensenyat els meus pares perque jo era menuda (uns 8 anys) i de vegades en feia comboy grabar i sols m'ensenyaren allò bàsic. Ja no sé res més pel que fa a la càmera de video perquè no la utilitze quasi.
A l'escola em gastat poc les noves tecnologies. A primer d'ESO vaig tindre informàtica, però com que era una optativa no feiem gran cosa. També com els ordinadors eren novetat per a molts de nosaltres allò q feiem era crear carpetes, moure el ratolí, les funcions de cada botó del ratolí i un poc de word.
En canvi, em va sorprende molt el curs passat quan estava al pràcticum I vaig entrar a un aula d'informàtica on hi havíen alumnes de segon de primària que ja entraven a internet, buscaven el programa Jclic i buscaven el projecte que estàven treballant amb el mestre sense dificultats.

APORTACIONS DE LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

És al.lucinant com es poden integrar les TIC al currículum d'educació infantil. Aquest recurs el podem treballar per igual en les tres àrees curriculars de l'etapa: descoberta d'un mateix, descoberta de l'entorn i intercomunicació i llenguatges.
És evident, que amb l'incorporació de les TIC a l'aula el paper del mestre canvia, i la seua metodologia també.
Abans el mestre era el transmisor dels coneixements, aquell que "ho sabia tot". Però en la societat de la informació en la qual vivim, el seu paper ha canviat i molt.
Ara els mestres ja no ho han d'ensenyar tot, doncs hi ha altres llocs (com per ejemple internet) que ens pot proporcinar tota la informació.
Però bé, ara penseu:
Quin aprenentatge és més significatiu? Aquell que ens proporciona el mestre a les aules o aquell que llegim a les pantalles dels nostres ordinadors?
Qui produeix més quantitat d'aprenentatge? Els mestres o internet?

Les TIC comporten a més un treball en equip, un treball que permeti seqënciar els continguts i adequar-los a les necessitats de l'entorn en el qual es treballa. Però està clar que tots els membres no están dispostos a incorporar les TIC a l'aula, o incorporar-les de la mateixa manera. Per tant, quin treball en equip comporta açò?

Les TIC són sols una eina??

Aci vos penge un comentari q he llegit a un blog sobre les TIC. Legiu-lo i reflexioneu!!! ( jordi vivancos martí)

L'expressió "les TIC són una eina més" o "les TIC són sols una eina" és força freqüent en els debats i documents educatius.Si busquem al diccionari la definició del terme "Eina" trobarem: Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar.

És a dir el camp semàntic d'eina, està estretament associat al treball manual.Quin imaginari hi ha al darrera de la metàfora: les TIC són una eina?Ho podríem resumir com: "Fer el mateix que ja fèiem, però amb menys esforç". Les eines manuals serveixen justament per a això.

Penseu en les màquines elèctriques de foradar: permeten fer forats, sense pràcticament esforç físic, i amb molta més precisió que els estris manuals de foradar .Fem servir l'expressió "eina" per referir-nos a un telèfon, un televisor, un joc o un piano? Si les funcions d'aquests aparells, mitjans i instruments les pot fer un ordinador, perquè diem que aquest és sols una eina?Penso que aquesta concepció utilitarista de les TIC, en limita el seu potencial educatiu. No ens ajuda a plantejar-nos fer coses diferents, fins ara impossibles als Centres Educatius, o a deixar de fer activitats que potser han perdut el seu sentit.

En aquest punt recordo una frase del matemàtic rus Ignatiev, escrita en un llibret meravellós sobre matemàtica recreativa "En el reino del ingenio". En el prefaci a la segona edició d'aquesta obra, l'autor deia:"No s'entossudeixin a ensenyar a nens o joves l'estudi de diferents taules de sumar, restar, multiplicar; en la memorització mecànica de diferents "regles" i fórmules, sinó que, abans que res, acostumin a fer-los pensar amb plaer i consciència. Les altres coses s'afegiran amb el temps. No molestin ningú amb càlculs i exercicis mecànics llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris en la vida, els farà per si sol. A més ara per a això hi ha diferents màquines calculadores, i altres dispositius." (això ho escrivia aquest visionari a la Rússia de 1911. La traducció i les negretes són meves.).

Quasi bé cent anys després, encara hi ha veus que manifesten el temor a l'ús de la calculadora i les TIC, perquè impedeixen l'aprenentatge de les "Taules". Hem transmutat determinats aprenentatges instrumentals en consubstancials.Seymour Papert va definir, a principis dels anys vuitanta, les TIC com "amplificadors cognitius". Sota aquesta perspectiva les TIC es poden associar més a un telescopi, com el que va permetre a Galileu replantejar la visió medieval de l'Univers, que a un martell. Aquesta visió de pròtesi cognitiva de les TIC, engloba les funcions d'instrument de treball intel·lectual i de mitjà d'expressió, i sobretot obre tot un ventall de noves potencialitats:

Les TIC a l'Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,...

- Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i videoconferències...)

- Ofereixen un ampli camp d'experimentació sensorial i d'aprenentatge de noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples.Les TIC obren també noves dimensions en l'àmbit del lleure: les joguines electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells educativament valuosos.

Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d'innovació i de Renovació Pedagògica.

Les TIC i l'escola

Les Tic han produit en la nostra societat un canvi estructural que ha revolucionat i transformat la nostra manera de treballar, de relacionar-nos i de viure.
Abans, quan nosaltres erem menuts quasi ningú tenia ordinador a casa i la paraula telèfon mòbil ens resultava extranya. Però en la societat de hui en dia, tots s'han criat amb ordinadors, han parlat per algún telèfon mòbil, han escoltat música amb un MP3 o inclós han vist un GPS al cotxe dels seus pares.
Les TIC han tingut un impacte social tan gran que els nens d'ara ja no ténen res a veure amb els nens d'abans, o en els d'aquella época en la qual nosaltres érem nens.
Com a futures educadores em pareix perfecte que tractem les TIC i que ens expliquen aquest tema a l'UJI, per a poder utilitzar tots els recursos que ens ofereixen les TIC a la nostra aula d'infantil.
Vivim en la societat de la informació, hi ha moltísims llocs on trobar-la, però sabem com buscar-la? Doncs per això és necessàri que ens involucrem al món de les TIC.
Penseu que les persones que porten molts anys impartint docència s'han actualitzat lo suficient al món de les TIC?
Penseu que totes les escoles han sofrit una transformació física incorporant canvis en la seua estructura per a poder treballar amb TIC a l'aula?
La metodologia del mestre és igual amb TIC que sense TIC, o pel contrari, és diferent?

Les TIC

Aci vos penje un treball sobre les TIC i les NTIC que en va manar Jordi.

TIC

SON:
-“Un conjunto de procesos y de productos derivados de las nuevas herramientas (hardware y software), soportes y canales de comunicación relacionados con el almacenamiento, procesamiento y transmisión digitalizados de la información.” Marquès Graells, Dr. Pere. IMPACTO DE LAS TIC EN EDUCACIÓN: FUNCIONES Y LIMITACIONES. 2000. (última revisión: 8/07/06 ) http://dewey.uab.es/pmarques/siyedu.htm[fecha consulta. 26-02-07]

-“Las tecnologías que se necesitan para la gestión y la transformación de la información.” http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnologías_de_la_información[fecha de consulta: 26-02-07]

-Medios de comunicación de todo tipo: medios de comunicación social (“mass media”) y los medios de comunicación interpersonales tradicionales con soporte tecnológico como el teléfono, fax... Marquès Graells, Dr. Pere. LAS TIC Y SUS APORTACIONES A LA SOCIEDAD. 2000.(última revisión: 31/12/05 ) http://dewey.uab.es/pmarques/tic.htm [ fecha de consulta: 26-02-07]

“Cambiantes, siguiendo el ritmo de los contínuos avances científicos y en un marco de globaliación económica y cultural, contribuyen a la rápida obsolescencia de los conocimientos y a la emergencia de nuevos valores, provocando contínuas transformaciones en nuestras estructuras económicas, sociales y culturales. Su gran impacto en todos los ámbitos de nuestra vida hace cada vez más difícil que podamos actuar eficientemente prescindiendo de ellas.” ... Marquès Graells, Dr. Pere. LAS TIC Y SUS APORTACIONES A LA SOCIEDAD. 2000.(última revisión: 31/12/05 ) http://dewey.uab.es/pmarques/tic.htm [ fecha de consulta: 26-02-07]


CARACTERÍSTICAS:
-INMATERIALIDAD:
a) Generan y procesan información.
b) Facilitan el acceso a grandes masas de información y en períodos de tiempo cortos.
c) Presentan al usuario la misma información con códigos lingüísticos diferentes.
d) Transmiten información a destinos lejanos, con costos cada vez menores y en tiempo real.

-INTERACTIVIDAD: La mayoría convierte al usuario casi exclusivamente en un receptor de mensajes elaborados por otros.
-Permiten la instantaniedad de la información, rompiendo las barreras temporales y espaciales de naciones y culturas, como lo hace la comunicación satelital.

-DIVERSIDAD DE FUNCIONES: O bien transmiten información exclusivamente, o bien permiten la interacción entre los usuarios.
Módulo 2. Ambientes de Aprendizaje. http://www.ruv.itesm.mx/especiales/citela/documentos/material/modulos/modulo2/contenido_ii.htm [fecha de consulta: 26-02-07]


DIFERENCIAS ENTRE “LAS NUEVAS” Y “LAS NO NUEVAS”:
Cualquier nueva tecnología tiene como objetivo el mejoramiento, cambio y superación cualitativa y cuantitativa de la tecnología anterior y de las funciones que esta realizaba. Sin embargo, esto no debe de entenderse como que las nuevas tecnologías vienen a superar a sus antecesoras, sino más bien las complementan, y en algunos casos, las potencian y revitalizan.
Una diferencia notable en la creación de aparatos tecnológicos es que antes era la sociedad la que demandaba nuevas tecnologías. Por ejemplo, para poder comunicarse con familiares o gente que vivía en otras ciudades necesitaban un artilugio que les permitiera esto sin tener que desplazarse a otras ciudades (que era mucho más costoso). En época de guerra se demandaban armas para vencer al adersario, etc. En cambio, las tecnologías son ahora las que demandan una sociedad. Nadie pidió la creación de internet para la búsqueda de información, teníamos suficiente con los diccionarios y enciclopedias; nadie se planteó que un artilugio (GPS) pudiera indicarle por donde iba, pues con los mapas nos guiábamos bien; nunca pensamos poder ir escuchando música de camino al trabajo, lo normal era escuchar la rádio mientras nos arreglábamos para ir a trabajar.
Son los aparatos tecnológicos de ahora los que demandan una sociedad, una sociedad que sepa manejarlos todos, una sociedad que este dispuesta a ponerse enfrente de cada uno de ellos y sepa como funciona aquello o para que sirve